En els últims temps el mot “emprenedor” i totes les seves variants s’han incorporat en el llenguatge popular d’una forma molt intensa. Per una banda he de dir que és un fet que em recomforta i segurament denota que en moments difícils la societat dirigeix la mirada cap a punts claus. Però una cosa és dirigir la mirada i l’altra és passar a l’acció. I és aquest segón aspecte el que es reclama als qui hauran de ser els protagonistes del futur: els joves d’avui.

Sóc dels que crec que entre molts joves existeix de forma latent un esperit emprenedor que en molts casos no ha estat catalitzat. Raons com entorns familiars acomodats, una societat on es prima la cultura de l’oci contraposada a la de l’esforç, etc, etc... no han ajudat a que esclatés aquesta latència. I és tot aquest potencial el que necessita el nostre país per sortir-se’n. I si més no, tampoc podrem esperar massa per constatar-ho si en volem sortir victoriosos.

En aquest trànsit o pas endavant és cabdal incorporar una bona dosi de risc, sense por a fracassar. I una bona eina per posar-ho en pràctica és de ben segur apropar-se a la gent que es senten, i en alguns casos s’autoanomenen, emprenedors. Són aquells “culs inquiets” que molts de nosaltres coneixem o hem sentit a parlar. Acostar-s’hi, compartir-hi idees i passar a l’acció per construir quelcom de nou dins un clima o entorn que ho afavoreixi són, sens dubte, uns dels millors remeis que se’ns poden receptar.emprenedora. Ningú vindrà a treure’ns “les castanyes del foc”. D’això ja en podem estar segurs.

David Delgado Vendrell

President 2011

Jove Cambra Internacional Vilafranca del Penedès

Juliol 2011